partits

S'ha parlat i es parla, des de fa molt, de la crisi de la política. Bàsicament, es valora negativament el model d'acció política basada en el joc dels partits i les institucions de la democràcia. Bé: pràcticament tot el que s'ha dit al respecte és cert -tot el que s'ha dit des de l'anàlisi i la serietat. També fa molt de temps que ho sabem. Tanmateix, de vegades sembla que calgui pensar allò de "virgencita, que me quede como estoy". Utilitzant alguns dels arguments més encertats de la crítica a la política, proliferen propostes demagògiques que, al cap i a la fi, l'únic que fan és... presentar-se a unes eleccions! És a dir: participar activament d'allò que han criticat. L'últim exemple: els "ciutadans de Catalunya", plataforma d'una quants auto-anomenats intel·lectuals que vol presentar-se a les properes eleccions al Parlament. He vist pels carrers algun cartell d'aquest grup convocant a un acte a Sabadell. El populisme i la demagògia, ara adornats amb el tòpic de l'antinacionalisme. Cal fer-ne una crítica contundent i clara, com es fa a l'editorial de l'últim magazine de Nou Cicle, per a què ningú s'equivoqui.