Parlant d'en Rubert... una petita perla extreta d'un discurs recent: "A la ciutat moderna, per contra, i gràcies precisament a la seva anomia, és possible constituir-se una identitat plural i modulada amb l’adscripció a diferents normes o codis sense cap relació orgànica ni jeràrquica entre si: ser, per exemple, gallec, budista, del Barça i de Greenpeace.
Aquesta policromia i modulació de les pertinences em sembla l’única garantia de la veritable llibertat; d’una llibertat que mai no ens arriba ja feta i pastada, sinó que ens l’hem de prendre nosaltres mateixos: atrapar-la als marges i als intersticis, a les costures i als encavalcaments que es donen entre els diferents codis que ens identifiquen, i que en el límit ens han de permetre utilitzar-ne un com a perxa per saltar-nos-en un altre —fent-nos, així, amb allò que ens fa." Ai, la llibertat...
Aquesta policromia i modulació de les pertinences em sembla l’única garantia de la veritable llibertat; d’una llibertat que mai no ens arriba ja feta i pastada, sinó que ens l’hem de prendre nosaltres mateixos: atrapar-la als marges i als intersticis, a les costures i als encavalcaments que es donen entre els diferents codis que ens identifiquen, i que en el límit ens han de permetre utilitzar-ne un com a perxa per saltar-nos-en un altre —fent-nos, així, amb allò que ens fa." Ai, la llibertat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada