31/12/19

2020


Nietzsche va deixar escrit que algú podria haver-se imaginat una faula així:

En algun racó perdut del titil·lant univers escampat en innombrables sistemes solars, hi hagué una vegada un astre on animals llestos inventaren el coneixement. Aquell va ser el minut més arrogant i més fal·laç de la “història universal”: però certament va ser només un minut. Després d’unes poques alenades de la natura, l’astre es glaçà i els llestos animals hagueren de morir.

Bé...

Certament, som pur atzar, insignificant matèria una mica "llesta" en un univers inabastable

Després d’aquest minut d’arrogància... l’astre continuarà girant al voltant del Sol, un cop per any (més o menys); i la convenció ens diu que estem a punt de què n’acabi una, d’aquestes voltes, i en comenci una de nova –amb un número rodó: 2020.

Tot i que... a més del coneixement, els animals llestos també hem inventat la Bellesa.

I això ja són “palabras mayores”!  Ai, la Bellesa! Ajut i consol per a conviure amb tanta arrogància, amb tanta fal·làcia... i provar de ser una mica menys insignificants.

La vida ens regala l’alè de la Bellesa que hem sabut crear ... i també l’amor que hem pogut donar_rebre.

El mateix Nietzsche també va deixar escrita una sentència que venia a dir que Tot amor pensa en l’instant i en l’eternitat –però mai no en “la llargada”.

La Bellesa i l’Amor, contra el temps. Que l’any nou ens ho deixi tastar, ni que sigui una mica.