19/6/07

llum

Vint anys després de l'infern a Bcn. El més gran "homenatge" que es pot fer a les víctimes de la barbàrie és no utilitzar-les. No instrumentalitzar el seu legítim dolor per a abonar tesis partidistes. Exactament el contrari del que fa la dreta espanyola. Avui, de nou, un altre exemple d'aquest sectarisme ímbècil: l'AVT no participa als actes de Bcn. A la nota d'agència, una clara posició, expressada pel conseller Castells: En opinión de Castells, "sólo puedo deplorar la actitud de aquellos que buscan otras cosas más allá de la unidad de todos en la condena del terrorismo"."Cuando se utiliza el terrorismo para dividir no para unir se le hace un flaco favor a la democracia", ha concluido Antoni Castells.
El final de l'article d'avui del Ramoneda al diari -un text força lúcid, interessantíssim: Hay que recuperar las luces antes de que se apaguen definitivamente. "Que no s'apague la llum", cantàven aquells dos.

13/6/07

responsabilitat absoluta

D'una lúcida valoració dels resultats de les municipals (al butlleti electrònic de Nou Cicle):
"Vistos els resultats, el PSC, amb 924.275 vots (el 32,2% dels sufragis), 2570 regidors i regidores, governarà previsiblement les quatre capitals, la majoria de poblacions grans de Catalunya, una gran quantitat de poblacions mitjanes i petites, la Diputació de Barcelona i el Govern de la Generalitat. Aquesta situació implica una gran responsabilitat i un repte important pel socialisme català, que no serà resolt únicament mitjançant una bona gestió. La llarga durada de les majories socialistes a Catalunya és deguda a diversos factors: la cultura política específica del socialisme català, molt lligada a les tradicions societàries, antiburocràtiques i antijacobines; la pròpia forma de constitució del PSC, sorgit de la pròpia societat, inserit en el teixit viu de les poblacions catalanes i representatiu dels seus sectors més dinàmics; la sort de comptar amb una magnífica primera generació d’alcaldes i alcaldesses; una segona fornada de responsables que han seguit i renovat amb encert aquella primera etapa... "
I quan la majoria atrogada per la gent és "absoluta", la responsabilitat també ho és. El repte, tanmateix, és apassionant. Que tinguem sort.

10/6/07

la ciudad sin tiempo



Com el "món de Sofia" per a apropar la història de la filosofia a la gent. Un recurs literari certament fàcil (el personatge que viu eternament) i una narració en paral·lel entre el temps anterior i l'actualitat (brillant, ni que sigui pel canvi de tipografia) es posen al servei d'una aproximació ràpida a part de la història de Barcelona. "Literatura de aeropuerto", més o menys, amb l'ús repetitiu de quatre o cinc tòpics. Es llegeix bé, ràpid... i les ironies que de tant en tant apareixen arrenquen algun somriure. Poca cosa més. Me l'imaginava més gran.

7/6/07

el jorn dels miserables

Què poques paraules tenim, i les que tenim són tan gastades... Aquests dies un prén consciència d'això. Com dir alguna cosa sensata davant l'escenificació d'això que alguns anomenen "fi de la treva"? No podem resignar-nos a què només quedi el silenci. Quin gest, doncs?
Una altra: la banalitat de la política. O la seva trivialització. Ho havíem anomenat "política-basura", anomenada així pel paral·lelisme entre els continguts de la "telebasura" i les actuacions d'alguns personatges en el que ells creuen que és la política. Va ocupant cada cop més espai, això. Què fer? That's the question. Responent més o menys bé aquesta pregunta ens hi juguem molt.

1/6/07

dues ben diferents

(de Karl Kraus):

  • Si los conceptos no son correctos, las palabras no son correctas; si las palabras no son correctas, los asuntos no se realizan; si los asuntos no se realizan, no prosperan ni la moral ni el arte, la justicia no acierta; si la justicia no acierta, la nación no sabe cómo obrar. En consecuencia, en las palabras no debe haber nada incorrecto. Esto es lo que importa.
  • El mercantilismo ha osado usar como tablones de anuncio hasta los umbrales de nuestra conciencia.