26/2/08

un líder fort


Per a valorar el debat d'ahir a la nit, res millor que anar a la caverna mediàtica. Al web que mantenen Jiménez Losantos i companyia, el famós locutor de la COPE hi escriu:

La derecha política, que no suele dar más que disgustos a la derecha intelectual y a su base social, nos ofreció ayer uno de los mejores momentos de comunión emotiva, ideológica y nacional en toda la historia de la democracia española. Por supuesto, Rajoy puede perder las elecciones el 9-M, pero no perderá ni un solo voto de los que ya tenía y ganará muchos entre los que dudaban ante un liderazgo no todo lo contundente y claro que deseamos.

Tot està clar, doncs. La "derecha política", representada per l'opositor Rajoy, ha satisfet per fi a l'autoanomenada "derecha intelectual" (la que el propi Jiménez representa, potser, juntament amb altres "periodistes"). I també a "su base social"; no comentem res d'això, perquè seria faltar al respecte a aquelles persones que, equivocades i manipulades, es manifesten al carrer bramant que ZP i ETA són el mateix, que tot es trenca, i d'altres signes de concòrdia semblants. "Liderazgo contundente y claro": per fi, s'ha acabat el maricomplejines. Rajoy és reconegut com el líder fort, com el mascle dominant -allò que era l'inspector d'hisenda friend de Bush.

Quan el debat ja el tenia del tot perdut, quan era més que evident (cartesianament evident) que l'opositor no tenia ni una proposta per al futur del país, Rajoy va dir allò de "usted ha agredido a las víctimas". Marcar paquet és això: dir una barbaritat d'aquest tipus. Inmoral del tot, insulta la intel·ligència i la decència de tothom. Per fi, el portaveu polític de la reacció ha estat a l'alçada d'allò que d'ell se n'espera. A l'alçada de les barbaritats que dia a dia s'emeten per la cadena dels bisbes i des d'alguns mitjans escrits i digitals, a l'alçada de les declaracions d'alguns jerarques catòlics. No es tracta tant de guanyar les eleccions ("Rajoy puede perder las elecciones, etc...) com d'enrocar-se en les seves posicions i seguir atiant la fractura social.
Cal defensar l'alegria, si. I també el sentit comú.

13/2/08

il·lusió



Ja sé que tot pot ser (és) una gran operació de màrqueting i prou. Però... la fàbrica de somnis funciona perfectament, creant-ne a tuti pleni. Com que Obama és Zapatero, ja ens està bé que es parli del candidat ianqui. Fins i tot, hi podem dir la nostra a un grup de discussió d'un diari d'allà. El títol és força significatiu: Is Obama the Next JFK?

Parlant d'il·lusions (racionals), de defensar l'alegria i dels motius (racionals) que tenim per a creure... gràcies, Aito, per regalar-nos basquetbol en estat pur. Visca la Penya!

4/2/08

contradicció

Titular d'ahir, a La Vanguardia: "els vots que vagin al PSC perjudicaran Catalunya". Diuen que ho diu el Sr. Ridao, d'ERC. Com que ells van votar la investidura del president Montilla, i és impossible que votèssin per a perjudicar Catalunya (faltaria més!), només hi ha una explicació: el titular és una declaració del membre d'ERC tendenciosament manipulada. I si no... Seria ben curiós que es pretengui dir a la gent que la millor manera de servir el país és perjudicant-lo (votant no a l'Estatut, potser).