19/7/12

l'esquer

Si la Generalitat recaptès tots els impostos que es generen a Catalunya, no tindria cap excusa per a destinar els ingressos a una o altra cosa. És a dir: això que passa ara (no podem pagar perquè des de Madrit no ens dónen diners) ja no passaria. Tota la responsabilitat respecte a la despesa en allò que hi ha competència recauria (sense excuses!) en el propi govern autonòmic (o govern nacional, tant se val). No podria fugir d'estudi i refugiar-se en Madrit i els seus desprecis. Vet aquí una raó (potser l'única) que justificaria un "pacte fiscal a la basca". Ara bé: realment és això el que vol l'actual coalició governant?
 

14/7/12

resistir, viure

Per exemple, rellegir els impressionants Sonetos del amor oscuro, de Lorca, ara que podem posar rostre al destinatari de tanta passió. O escoltar poc a poc el darrer disc de Kevin Johansen. O cercar a Paraula d'home, de Garaudy, allò que tant em va il·luminar en la fosca adolescència, ara que s'ha mort l'autor. I després fer buena y largas pláticas sobre ello.

Perquè no articular les necessitats de sentit més personals amb les necessàries posicions de resistència? No ens poden vèncer, no!

11/7/12

Dels BTV als CDM

Els BTV.- La denominació és de l'amic Josep Mª Fuentes. Es referia, amb "Badalona de Tota la Vida" a gent que ell coneix bé. Es pot canviar la B per qualsevol altre lletra (o mantenir-la, com en el cas de Barberà), la S de Sabadell, la T de Terrassa... Així tenim etiquetat un prototip de ciutadà: aquell que es defineix amb un "Jo? de nnnnn de tota la vida!". Què en deu ser, d'avorrit! En tot cas, reflecteix una actitud ben estesa: la d'aquells que s'identifiquen amb un grup reduït de gent que creuen patrimonialitzar un lloc, una ciutat, poble o vil·la. I miren per sobre les espatlles a tots els demés. El caliu de l'estable... Refugiant-nos en un nosaltres, recordem-ho, sempre acabem postulant un no-als altres.


L'alternativa són els CDM.- Ciutadans del Món, de un lugar llamado mundo. Finalitat a assolir, i que cal construir dia a dia. Implica qüestions ètiques, polítiques, existencials... És una opció. Un deure!

9/7/12

és que i hauria de

"És que ningú es mou", "és que la gent no surt al carrer", "és que amb el que està passant hauria d'haver-hi una moguda impressionant", "és que ningú participa", "és que la gent traga amb tot", i unes quantes més d'aquestes. Si tothom que, en un moment o altre, hem proferit pensaments profunds d'aquesta mena, haguéssim fet alguna cosa -per petita que sigui- per canviar la situació... Si enlloc de mirar sempre des de la distància ens impliquéssim en alguna iniciativa creativa -per humil que sigui- per viure d'una manera altre...

El grau de necessitat del PSC es pot mesurar per la quantitat d'opinions que suscita, del tipus "el que hauria de fer el PSC és...". Des de dins i des de fora, quanta gent ha opinat i opina sobre el que hauria de fer el partit? sobre el que hauria de ser el programa, sobre com hauria de ser el lideratge, sobre la forma d'organitzar-se i comunicar... Tantes mirades posades en ell, tants suggeriments i consells, tanta atenció... demostren que el PSC és un partit necessari per als catalans.

És que hauríem de responsabilitzar-nos una mica més del nostre destí - en un doble sentit: personal i comú.