31/8/07

tres línies


Cal ser conscients que Catalunya s’encara des de fa uns anys a noves realitats demogràfiques, socials, culturals i polítiques, que ja són presents entre nosaltres. I aquestes noves realitats demanen noves respostes individuals i col·lectives. Unes respostes que no podem donar solament els socialistes, però que segur que no es poden donar sense nosaltres. Les respostes haurien d’avançar al menys en tres grans eixos o qüestions que ens afecten col·lectivament.

1. Primer, recuperar la política. La seva devaluació continuada pot acabar soscavant la qualitat de la nostra democràcia. Hi ha símptomes evidents del problema: abstenció electoral; escassa valoració social dels polítics; separació creixent entre l’agenda política i l’agenda ciutadana; una creixent mediatització, simplificació i banalització dels missatges polítics. La resposta al malestar amb la política és, precisament, més política. Mai com ara la veritable acció política esdevé imprescindible per respondre a les inquietuds ciutadanes i als reptes col·lectius: les dificultats dels joves per emancipar-se; la manca d’una efectiva equitat de gènere; el impacte de la immigració sobre la convivència, l’eficàcia de les infraestructures bàsiques, etc.I en el terreny més global: el canvi climàtic i la preservació del medi ambient; els profunds desequilibris econòmics; la presència de la violència política, el terrorisme i la guerra. Avui, més que mai, són necessàries respostes col·lectives. Davant de totes aquestes realitats necessitem més política, no menys. Una política que analitzi i enfronti els problemes d’avui, tenint en compte la visió del món d’avui, utilitzant el llenguatge d’avui. Per fer-se veritablement comprensible. Una política
- Que es fonamenti en uns principis ètics sòlids.
- Que es construeixi des del coneixement proper de la realitat.
- Que s’autoexigeixi eficàcia; que se sustenti en l’efecte dels resultats obtinguts i no en l’efectisme d’aparador mediàtic
- Que sigui respectuosa amb els compromisos i que doni comptes.
- Curosa en l’ús dels recursos públics, transparent en els procediments i que exigeix eficiència.
- Coherent en el temps i oposada a l’oportunisme del moment.
Una política que no vol només interpretar la realitat sinó que, sobretot, vol transformar-la.
2. En segon lloc, els socialistes hem d’ambicionar liderar Catalunya i el catalanisme.
Un catalanisme sense complexos. Que se senti capaç d’aplegar i posar en valor les diverses veus i sensibilitats que, des de l’esquerra, treballen per transformar la nostra societat i pel progrés de Catalunya. Un catalanisme conscient del seu trajecte històric, hereu dels seus millors valors. Un catalanisme que s’identifica pel seu caràcter integrador, que es torna a posar a prova, ara, amb les noves migracions. Que reivindica el bon govern: caracteritzat per la proximitat, la responsabilitat i la transparència. Un catalanisme compromès amb la construcció d’una Espanya oberta i respectuosa de la seva diversitat. I activament implicat en la construcció europea.
3. I Tercer cal continuar treballant per la justícia social i la igualtat d’oportunitats.
Per a que cada persona pugui construir el seu projecte de vida amb autonomia i llibertat. La construcció d’aquesta concepció social de Catalunya ha de ser la nostra guia d’actuació a les institucions i el nostre compromís per a assolir una Catalunya plena que, socialment, es construeixi des de:
• Uns serveis públics eficaços i eficients que siguin motiu d’orgull i senyal d’identitat del país.
• Amb unes infraestructures adequadament dimensionades a les necessitats del país que proporcionin un servei de qualitat.
• Amb una educació de primera qualitat que ofereixi un elevat nivell general i que desenvolupi al màxim les capacitats individuals.
• Amb una xarxa de protecció social que atengui amb dignitat als més desafavorits.
• Impulsant forts mecanismes d’incentius socials i econòmics que valoritzin la cultura del treball i l’esforç i enalteixi les virtuts de la cooperació social.
• Impulsant una ciutadania compromesa i responsable en un compromís de convivència col·lectiva que sigui indestriable de la voluntat de ser català.

Paraules -clares, directes, justes- del president Montilla (23 d'agost, a la trobada organitzada per Nou Cicle a Vilopriu). Un recordatori del perquè i del com del nostre fer. Per no perdre'n el sentit.


27/8/07

comença el curs

Grècia se'ns crema... Quina intenció pot haver en la intencionalitat del foc??? El Barça comença fent figa, cosa que potser serà positiva per a què hi hagi un revulsiu ben aviat -ai, l'actitud i la intenció. I alguns es dediquen, ara que s'acosten eleccions, a les collonades de sempre amb la intenció de mantenir el debat en el terreny de les abstraccions verbals: El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat en una entrevista a La Vanguardia que "el Estado ayuda a crear conciencia independentista por fatiga, pues todo lo que viene de España y de Madrid no funciona, cómo Renfe, el Ave o Aena". Carod ha afegit que "deseo que el 2014 haya una mayoría soberana que defienda una Catalunya independiente". "Si esto se produce -continua-, sería una buena fecha para que se haga una consulta y que la sociedad catalana decida si quiere continuar así o seguir otro camino y hacer su propia aportación en la construcción de Europa directamente desde su propio Estado". El 2014 es produeix el 300 aniversari de la derrota de 1714. Déu n'hi do.

24/8/07

arrels

El proper any, a Jerusalem. Viatjar a les arrels, cercar les fonts. I des d'allí tornar a començar. Sempre.

23/8/07

el món és


Modernitat: tot el que és, és mercaderia. Ara -ara és demà-, el que és, com sempre, es diu de diverses maneres. Almenys de dues: com a centre comercial i com a parc temàtic.
Tant de bo poguèssim viatjar en una altra època, quan no és agost -en temporada baixa.
La Rambla de Barcelona, dèien ahir a un diari, és un dels destins turístics que més decepció causa. Un/a turista deia que això passa, entre d'altres raons, "perquè està plena de turistes".

6/8/07

encara

La sensació de caos, atiada pels medis i utilitzada per uns i altres. Som molts, i més. La casa s'ha quedat petita. Què fer? Perquè, d'una manera o d'altra, tot apunta en la mateixa direcció: el desprestigi de la política. La diagnosi ja està feta, i de sobres. Què fer?