30/7/20

La Torrassa

Estiu de 1936: com en tants altres llocs, a L'Hospitalet va esclatar (també) la Revolució; i es va projectar cap a d'altres llocs... partint del barri, la"murcia chica", pàtria dels xarnegos. 

L'Ajuntament  (la municipalitat), entre moltes iniciatives (revolució = esclat de creativitat i d'innovació social), va prendre's molt seriosament la cura dels infants. La col·lectivitat obrera Tecla Sala va fer córrer una "octaveta", promocionant-la:

Te ofrecemos la Casa del Niño para que tu hijo reciba, hasta la edad de cinco años, la asistencia más completa durante las jornadas de trabajo, en las que, casi siempre hasta ahora, ha tenido que estar en la calle; e incluso, cuando podías confiarlo a alguien, no recibía la educación ni los cuidados necesarios para ser mañana un hombre sano y bien equilibrado.
Además, el fin de la Casa del Niño no es sólo asegurarle las atenciones necesarias y aliviar tus fatigas. Va mucho más lejos. Las condiciones en las cuales has vivido te han impedido informarte de lo que hacía falta para criarlo racionalmente. Es por estas razones que hemos organizado, tan perfectamente como es posible, todas las comodidades necesarias, y para asegurar a tu hijo un ambiente razonable, hemos hecho de tal manera que todos los elementos del medio y complementarios le sean asegurados, tanto desde el punto de vista de la higiene, de la educación, como del alimento y del cuidado médico.
La Casa del Niño estará organizada en dos secciones principales. En cada etapa recibirá lo que le convenga desde el punto de vista del alimento, de la distracción y de la formación según sus aptitudes propias. Y será conveniente que las madres tengan en cuenta las indicaciones dadas por el personal para que la obra de la Casa del Niño sea continuada en el hogar.
Por todas estas razones, debes comprender que es para tu hijo y para bien suyo, que te ofrecemos hoy la Casa del Niño.

Traduïm al nostre avui, tot el que calgui, aquesta proclama. Però l'alé és plenament vigent.  Formació racional, salut/higiene/dieta, distracció... creixement harmònic. Ah! i entesa com un bé públic, a l'abast de tothom (dret universal de debò).

L'Educació (entesa de manera integral) ha de ser el pal de paller de la comunitat -des d'on vertebrar-la, des d'on tenir-ne cura. Des d'on definir el bé públic i construir allò comú. Pura  (i radical) actualitat, doncs.

Constatem que el Viatge a Ítaca ve de lluny, al barri. 

8/4/20

confinem-nos tots en la lluita final

qui ho havia de dir, oi? que la mobilització general fos quedar-se a casa... 'Queda't a Casa!', aquesta és l'ordre de l'Ordre. un parell de notes precipìtades:

(1) hom suposa que tothom disposa d'una cosa (quina cacofonia!) anomenada 'casa' on quedar-se.
(2) la moció 'casa' és massa polisèmica.

i és insultant que els visibles ensenyin entorns domèstics privilegiats... des dels que ens diuen 'queda't a casa!'. i a vegades també sembla una burla el discurs motivacional (entre botigueta i foc de camp) que ens insisteix en què d'aquesta en sortim plegats, en què tots hem de col·laborar, en... 

això si: és pel nostre bé, pel bé de tots. cap dubte. i cap broma, tampoc, amb la salut. una salut que justifica l'ordre 'quedeu-vos a casa!' -una bioordre que ens confina. 

només un lleu rebuf de rondinaire...


items pendents per a rebufar: el paperot que fan alguns representants polítics; el llenguatge emprat per a mobilitzar-nos; els llenguatges emprats per a dir-nos el què ens està passant; la necessària reconstrucció d'un sistema de benestar social fort (ens hem tornat conservadors); els afectes suscitats, en aquests dies; les noves expressions d'allò comú; i etc.

2/4/20

el temps,, els temps

Sendo gli appetiti umani insaziabili, perché avendo dalla natura di potere e volere desiderare ogni cosa, e dalla fortuna di potere conseguitarne poche, ne risulta continuamente una mala contentezza nelle menti umane, ed uno fastidio delle cose che si posseggono: il che fa biasimare i presenti tempi, laudare i passati e desiderare i futuri, ancora che a fare questo non fussono mossi da alcuna ragionevole cagione
Machiavelli, Discorsi II