Arran de la mort de Milosevic s'està parlant molt, a la República de les lletres, d'allò que aquest sinistre personatge significa. Com a símptoma d'unes socetats malaltes, potser. Ramoneda, avui al diari, escriu un text -com gaire bé tots els d'ell- imprescindible. Un breu tastet:
"Cuando la condición de origen, los rasgos étnicos y culturales, se convierten en factor primordial de nuestras identidades y, por tanto, en coartada sobre la que construir presuntos derechos colectivos, se acaba de esta manera: encerrados en los placeres de la endogamia en estado de perpetua paranoia con los vecinos y de guerra permanente con los que resistieron a la limpieza étnica (el enemigo interior). Es lo que ocurre cuando se olvida el imperativo categórico kantiano, que me permito enunciar para esta ocasión siguiendo la reformulación de Ralph Dahrendorf: "Obra de tal modo que tu máxima de acción pueda ser considerada el principio de una sociedad que aplica universalmente el derecho".
Una idea: classes de Kant per a aprenents de polític. El millor de l'article, però, està cap al final. Quan algú parli de balcanitzar Espanya... cal que recordi el que realment va significar la barbàrie alentada pel Milosevic.
El virus de la irracionalitat, en la versió nacionalista -també n'existeix la versió fanàtico-religiosa. Un virus que es va manifestar en matances davant dels nostres ulls, a les guerres balcàniques dels noranta. Però que es pot manifestar d'altres maneres. I davant de tanta follia... els ponts!!!! (el de la foto és el de Mostar, símbol de tots els ponts del món).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada