Ahir es va publicar un article, al diari Avui, digne de ser llegit -no sé si és cert que tothom llegeix aquest diari, com sembla que hauria de ser si ens fixem en els serials de sobretaula de la tele. Per a il·lustrar una certa psicopatologia, és clar. No sé com la qualificaria el meu amic Amadeu, però de ben segur que es tracta d'alguna cosa psicològicament greu. Val la pena fer-ne un comentari de text, perquè aquestes expressions públiques tenen seguidors i cal estudiar-ne els motius...
En un ordre de coses radicalment diferent -o no-: el cas Marbella pot abonar el terreny per a les posicions populistes del tipus tots els polítics són iguals -les conseqüències de les quals són ben previsibles, per conegudes. Igual que la proliferació de plataformes anomenades "ciutadanes" a Barcelona. Perills per a la convivència cívica, que cal evitar amb la responsabilitat de tots els que es dediquen -des dels governs i des de les oposicions- a això de la política. Som, tots plegats, força imperfectes. I per això cal ser molt curós amb els instruments que tenim -febles, però els únics que tenim- per a ordenar la convivència cercant el bé comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada