si

Provem d'encaixar en escenes boniques,
En ports de diumenge farcits de gavines,
En grans sobretaules on els avis canten,
En nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
Els que ballen I ballen fins que els músics parin
I irrompre arrogants lluint les millors gales
En discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
Dels que van pel món amb posat monolític
I afronten la vida mirant-la a la cara
I un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
El pare modèlic que volen les filles,
El de la veu greu, el de la mà forta,
Que paga un vermut I que arregla una porta.
I després tancar els ulls I sentir el món en calma
I a dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre
Haven't enllestit un gran epitafi
Que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se'ns baixa la verge I de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
Tot fent evident,
Que per un moment,
Ens en sortim.

10 anys

Avui fa deu anys de l’assassinat d’Ernest Lluch. Per molts de nosaltres, conscients dels valors de la llibertat i de la raó, aquesta pèrdua fou irreparable. Lluch era un intel·lectual valorat, un polític respectat i un comunicador enormement popular. Professor, intel·lectual, investigador, escriptor, parlamentari, ministre, rector d’Universitat, articulista, tertulià... tot això fou Ernest Lluch, i per tot això se’l recorda, se’l reconeix i estima. El diàleg és un concepte que s’associa al llegat humanista d’Ernest Lluch, al mateix temps que esdevé un valor indispensable per a l’entesa entre persones i pobles -el valor necessari.

i

i deixar de banda el dubte -tan intel·lectualment exquisit-, i prendre partit...

cinc principis

Per guanyar la cofiança de la gent... 1. Parlar amb el cor: no renunciar a mostrar les emocions, encara que siguin íntimes. Qui no s’emociona no pot comprendre l’ànim dels altres. 2. Pensar en termes de comunitat: desenvolupar un comportament personal que suposi una nova relació entre el líder i els ciutadans i les seves organitzacions. 3. Prioritzar la vida quotidiana: la política que parla i es preocupa de la vida de les persones és l’escenari central. 4. Els valors com a motor: guanyen les idees polítiques que recuperen les grans paraules, les que transcendeixen i donen dimensió moral a la gestió. 5. La política de la claredat: en les propostes, en les dificultats, fins i tot en els dubtes. La sinceritat i la claredat com a garantia de transparència.

he pogut

mai ens banyem dos cops en el mateix riu - tot és fugisser i caòtic - the dark side, també

regularitats

Deia Kant: Qualsevol que sigui el concepte que hom pot tenir, des d'un punt de vista metafísic, sobre la llibertat de la voluntat, sens dubte les seves aparences, que són les accions humanes, com qualsevol altre esdeveniment natural, estan determinades per lleis universals (...) Atès que el lliure albir de l'home té una influència òbvia en els matrimonis, naixements i morts, semblen no estar subjectes a cap norma per la qual podria ser comptat per avançat el seu nombre. No obstant això, les estadístques anuals en els principals països demostren que es produeixen d'acord amb lleis tan estables com les del clima inestable(...) Poc imaginen els homes que, a l'hora de perseguir cadascú la seva pròpia intenció segons el propi parer i sovint en contra del dels demés, segueixen sense advertir-ho -com un fil conductor- la intenció de la Natura, que els hi és desconeguda.

Doncs sí: quan toca votar, decidim amb absoluta i irreductible decisió individualíssima. El fet es produeix en el reducte íntim de la pròpia consciència: dobleguem una papereta, la introduim en un sobre, el tanquem i el dipositem a una urna. I si no votem també: ho decidim sense aparents determinacions.

Les enquestes, tanmateix, prediuen amb un cert encert (hi ha excepcions, és clar) aquest producte de la més estricta llibertat individual. Las ciencias avanzan que es una barbaridad, i hi ha tot un exèrcit d'especialistes que expliquen els motius i les raons d'aquestes paradoxes.

I si el nostre pare Kant, el 28 de novembre -per una vegada i sense que serveixi de precedent- no tinguès raó?

banzai

a los nietos del rock'n roll... saldrás de la generación límite...fuísteis la razón y el viento del cambio... todo a pulmón...

Les fiblades a/de la memòria ens inciten a reflexionar. L'energia telúrica -rius de força- remou i excita velles passions. De quan el principi esperança fonamentava futurs desitjables.

la roba bruta

la roba bruta es renta a casa; en tot cas, són dels nostres... la hipocresia social, tradicionalment lligada al way of life de la burgesia - a propòsit del cas Palau. Realment, això no afectarà les eleccions? Els votants de convergència no tindran en compte res d'això a l'hora d'atorgar la seva copnfiança per a governar el país? Déu n'hi do... ah! mentre el papa parli en català ja en deuen tenir prou.