mestre

Divendres, acte en memòria de l'Ernest Lluch. El seu mestratge incideix de ple en dues qüestions d'actualitat: l'encaix de Catalunya a Espanya i la violència al Pais Basc. I així ho van subratllar amb encert els que van intervenir. Quin luxe!!! Carrillo, brillantíssim; Herrero de Miñón, recordant amb intel·ligència l'austracisme reivindicat per en Lluch; i l'Odón Elorza, parlant des del cor, ens va transmetre una sensació d'esperança lúcida. Quin luxe!!! No fa gaire, em vaig fer soci de la fundació que manté viva la memòria d'en Lluch. Som molts els que, a més de tenir-lo com una referència intel·lectual i/o política de primer ordre, també tenim alguna anècdota personal relacionada amb ell. Recordo un cafè en el descans d'una sessió d'un post-grau que vaig fer i del que ell era professor (entre d'altres). Era l'època en què a TV3 triomfava en debats i col·loquis el pintoresc economista liberal Xavier Sala i Martín (a qui admiro, per cert, i segueixo amb atenció), i en Lluch el posava a parir des de les posicions keynesianes (o socialdemòcrates directament, no ens ha de fer vergonya).