Quan es tracta de diner tothom és de la mateixa religió (Voltaire). Potser l'emprenyament públic en nom d'una religió també s'explica per la manca de diner. El fanatisme com a vehicle per a excretar el ressentiment dels oprimits. Marx i Nietzsche anant a sopar junts. Qui paga?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada