Avui hi ha un boníssim article al diari. És de Daniel Innerarity -de qui ja he fet algun esment arran dels seus llibres. El títol és La posibilidad de entenderse. L'argument central, més o menys, és la crítica a la posició que alguns mantenen en la vida política: la que s'enroca en el lligam ente l'actitud d'oposició sistemàtica a tot i la coherència absoluta amb uns principis intocables. Amb la claredat de sempre i amb la contundència que un article al diari exigeix, l'Innerarity defensa la necessitat d'entendre'ns i la impossibilitat de fer-ho mentre alguns adoptin les actituds esmentades. No cal ser massa llest per veure-hi una crítica seriosa a allò que fan alguns des de l'oposició destroyer que practiquen. Dues perles:
" Quien se pertrecha con el único argumento de su radical coherencia tiene poco recorrido en política, pues ésta es una actividad que tiene que ver con la búsqueda de espacios de encuentro, el compromiso y la implicación de otros."
" En cualquier caso, lo que nunca debería olvidarse es que un partido vale la suma de sus votos y de sus alianzas potenciales, que el poder es tanto lo uno como lo otro. Con amigos dentro y enemigos fuera no se hace casi nada en política; nunca han dado lugar a algo duradero las integridades inmaculadas que nadie puede compartir, las patrias donde no pueden convivir los diferentes o los valores que sólo sirven para agredir."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada