17/8/16

comencem


Això que han anomenat crisi està a punt de desballestar la tupida xarxa d'anclatges que sostè la mínima cohesió social de què gaudim. Mínima, i cada cop més precària. La tendència sembla que apunta a relegar-la als (bons) records d'un temps que no tornarà -com aquella secció del Polònia que mostra un museu d'història on el guia explica tot allò que era... i no és. I mira que és/era ben modest, l'estat de benestar que tenim/teníem. 

Una ironia de la Història, potser. Abans de consolidar (institucionalment, culturalment) un Estat de Benestar en el ple sentit de l'expressió (a la nòrdica, diríem), ja l'estem superant. Ja l'estem deixant enrera, per insostenible.

Hi ha un punt de vista optimista, tanmateix: aquesta situació tan heavy ha provocat l'emergència del bagatge cívic i solidari que estava amagat a la nostra societat. Ho mostraria el munt d’iniciatives solidàries per donar respostes a situacions de precarietat, però també per re-reivindicar polítiques públiques progressistes o, simplement, per defensar els serveis de benestar que tenim/teníem. Iniciatives que experimenten noves formes d’organització i de militància, que exigeixen nous capteniments de les institucions i que, d'alguna manera, han començat a impregnar-les (almenys, en els seus estrats més propers: alguns ajuntaments, algunes comunitats autònomes...).

Suposem que fos així, això. Caldria, doncs, reconèixer aquestes línies de força + definir-les + potenciar-les + donar-ne tot el suport. Segons quines institucions públiques trobarien una nova font de legitimitat: donar cos a l'ànima social que sorgeix en els intersticis d'una societat devastada pel capitalisme triomfant.

Tot i ser quelcom a què ens hem d'aplicar... potser no n'hi ha prou. Potser les persones que hi ha en aquestes mogudes no són la majoria dels que pateixen; ni molt menys la majoria social; i encara menys un nucli irradiador de noves fomes de viure en comú. I per aquí descobrim noves facetes de la feina a fer des de les institucions... fer política, deia un savi, és fer pedagogia!