El penúltim llibre del Santi acaba dient... "No hay marcha atrás. Volveré a leer a Marx. La guerra continúa". Tot i el ruido de fondo, és una opció encisadora, un (nou)projecte que enamora. Potser tornar a és la manera de continuar caminant, de no deixar d'empentar cap endavant. D'eixamplar els límits d'allò que és possible, i obrir-ho a quelcom realment nou. Les llavors ja hi eren, i ens vam precipitar volent córrer massa. Tornar, tot i el soroll.
(re)començar pel principi, i (re)emprendre la reflexió sobre el què som -i d'on venim:
"És a dir, no partirem d'allò que els homes diuen, imaginen, conceben, ni dels homes narrats, pensats, imaginats, concebuts, per tal d'arribar als homes de carn i pell; partirem dels homes reals i actius i en base a llur procés vital real demostrarem el desenvolupament dels reflexos ideològics i dels ressons d'aquest procés vital. També els espectres formats en el cervell dels homes són necessàriament sublimacions del llur procés vital, verificables empíricament i lligades a premisses materials. La moral, la religió, la metafísica i tota la resta d'ideologia i les formes de consciència corresponents no conserven ja cap espurna d'independència. No tenen cap història, no tenen cap desenvolupament, sinó que la producció material i l'intercanvi material dels homes alteren conjuntament amb la seva existència real també el seu pensament i els seus productes. No és la consciència qui determina la vida, sinó la vida qui determina la consciència". (a La ideologia alemanya)
Aquí hi ha tema d'estudi i aprofundiment, eh? quin és avui "el procés vital real"? com això és tan individual, es pot pensar? és a dir: es pot encabir-ho en conceptes? O una altra: què és avui la producció i l'intercanvi materials? perquè una cosa és segura: no és quelcom que es pugui encerclar en una sola categoria.
En tot cas, la vida; la vida! i no la xerrameca. Anar a les arrels per decidir cap on anem! i no deixar-nos enganyar amb les enganyifes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada