el trànsit

Però igual que el llamp sorgeix dels núvols,

sorgeix del pensament potser, espiritual i madura, l'acció?

(Hölderlin)

El problema és l'efectuació sensible del concepte; la materialització de la idea. El trànsit entre els dos àmbits de la realitat: l'ideal/conceptual i el sensible/material. 

Dur a terme una idea, doncs: la capacitat que es necessita per fer-ho; els recursos, les possibilitats. Tàctica i estratègia; assumpció de contradiccions (fins on?). Voluntat i circumstàncies que es puguin modelar. Optimisme militant, i una certa fe en què sigui possible.

També la gràcia de definir la idea de tal manera que sigui possible materialitzar-la poc a poc -sense desvirtuar-ne el sentit, sense perdre'ns en voluntarismes, sense donar pals de cec. 

No és només la dicotomia paraules-fets, perquè en moltes facetes de la vida les paraules són fets -fetes també, és clar. 

En el món ideal tot és coherent. Tot acaba essent perfectament delimitat, formalment perfecte, com els objectes matemàtics. Ens hi trobem còmodes, i som capaços d'accedir a la beatitud espiritual llegint un llibre (cada cop menys); o arribar a l'excel·lència escrivint un post o deixant anar ocurrències en un grup de whatsaap. Una zona de confort que ens reconforta, doncs. I la vida va per un altre cantó... I tenim set de possibles, collons!