Superats per la realitat, oi? una realitat aclaparadora, que se'ns mostra a través de la tele... (realitat que adopta la forma de ficció per a afectar-nos anímicament amb eficàcia). Perquè estem commoguts, i molt: per la barbaritat de matar; per les reaccions heroiques d'algunes persones; per les reaccions emotives d'altres (la gent cantant La Marsellesa en el túnel de l'estadi, mentre sortien); pel dolor, la ràbia. Una commoció certa, honesta. Que remou el més profund, que ens fa sentir quelcom radical.
Tanmateix sabem també que la "seguretat" (juntament amb el deute, potser) és i serà la gran coartada per a configurar formes de domini cada cop més feixugues. Ja fa anys que hom parlava de "teologia de la seguretat", així com també de les causes (causades per això tan bonic que diem "occident") que expliquen tanta reacció forassenyada, i en això estem. Justificant barbaritats, que també ho són.
Som una contradicció sense interrupció; i cada cop es fa menys suportable, això. Commoguts, també i sobretot, perquè som impotents davant la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada