comunitat

Extret d'un assaig de G. A. Cohen:  "Per comunitat entenc el principi antimercantil segons el qual jo et serveixo no a causa d’allò que puc aconseguir fent-ho, sinó perquè necessites el meu servei. Això és antimercantil perquè el mercat motiva la contribució productiva no a partir d’un compromís amb els éssers humans iguals a un mateix i d’un desig de servir-los en tant que ells em serveixen a mi, sinó a partir d’una compensació en metàl·lic. El motiu immediat de l’activitat productiva en una societat de mercat és una típica barreja de cobdícia i por.... La cobdícia ens mostra a l’altre gent com a possible font d’enriquiment i la por com una amenaça. Es tracta de formes horribles de veure als demés, per molt que ens n’haguem acostumat i estem immunitzats enfront d’elles, com a resultat de segles de desenvolupament capitalista".

La comunitat és un ideal moral -i ja sabem quina és la funció dels ideals: regular les actituds i conductes (el capteniment, diuen els que saben usar correctament la llengua), assenyar-lis un horitzó de sentit, fonamentar els valors. Però també és una qüestió pràctica, relacionada amb la resolució satisfactòria d'un problema inherent a les persones: que només podem sobreviure i, per suposat, créixer humanament, si cooperem uns amb els altres. La cooperació es pot fer per egoisme, és clar, però serà més feble i estarà necessitada de sancions i vigilància, al revés que la cooperació que emana d'un sentit de reciprocitat, obligació mútua i solidaritat -la fraternitat!

Defensors (il·lusos, potser) dels valors inherents a l'ideal comunitari... ens haurem d'anomenar comunistes?