A propòsit de la xerrada del Mohamed Chaïb, la qüestió de la interculturalitat. Encara que, en el fons, el problema real no és de xenofòbia. És d'aporofòbia. No és fòbia pel diferent... sinó fàstic cap al pobre.
El multiculturalisme és un fet: el fet que en un determinat espai social han de conviure persones identificades amb diverses cultures. Això succeeix des de sempre a ciutats com Nova York o París, o a països sencers. El multiculturalisme, per tant, és un fenomen antic. A Espanya, durant l’edat mitjana, van conviure les cultures cristiana, jueva i musulmana en un mateix territori.
En els darrers anys, aquesta realitat ha esdevingut una de les més punyents en les nostres societats. Davant del fet del multiculturalisme, present ja a casa nostra, es poden adoptar diverses actituds. La que sembla més coherent amb els valors que defensem és l’interculturalisme. Aquesta posició parteix del respecte a les altres cultures, però propugna la trobada entre les diferents cultures en peu d’igualtat. Podríem dir que l’interculturalisme es proposa els objectius següents :
- Reconèixer la naturalesa pluralista de la nostra societat i del nostre món.
- Comprendre la complexitat de la relació entre les diverses cultures, tat en l’àmbit personal com en el comunitari.
- Promoure el diàleg entre cultures.
- Col·laborar en la recerca de respostes als problemes globals. L'ètica universal en construcció.
En definitiva, l’interculturalisme proposa aprendre a conviure en un món pluralista i entén que la diversitat és una font de riquesa i que la diferència és un principi de complementarietat. Així doncs, si el multiculturalisme és un fet, l’interculturalisme és l’actitud que hauríem d’adoptar davant d’aquest fet. Una actitud que supera l’assimilació i s’oposa a la separació i la marginació. Una actitud, en fi, que aposta per la integració.
La integració consisteix a mantenir la identitat de cada cultura i a valorar positivament les relacions entre elles, tant des de l’immigrant com des de la societat que l’acull. La integració afavoreix la interculturalitat si s’entén com a “integrar-se els uns amb els altres” i no pas com simplement “integrar-se en” un espai predeterminat. A Catalunya en sabem molt, d’això. La nostra cultura i allò que som s’ha anat teixint en el gresol de múltiples i diferents influències. Què és Barberà? Això!!!
El diàleg entre cultures és una exigència del nostre temps. Ens hi juguem el futur del nostre model social. Aquest diàleg és possible? Rotundament hem de dir que sí. Hi ha uns valors que són compartits per les diverses cultures, que poden ser anomenats « valors universals », que configuren un mínim indispensable per dur a terme un diàleg fecund. Es poden concretar en els següents :
. El respecte als drets humans.
. L’apreciació de principis com la llibertat individual, la igualtat i la solidaritat.
. L’actitud dialogant, possible per la tolerància activa.
Aquests mínims ètics configuren l’àmbit social on, necessàriament, ens hem de trobar persones i grups que ens identifiquem amb cultures diverses. La funció integradora de la República. El model francès. Tanmateix, cal anar una mica més enllà d'aquets model i reconéixer que cal trobar un equilibri entre la promoció dels valors republicans com a espai de trobada i el respecte/reconeixement/promoció de les identitats.
En els darrers anys, aquesta realitat ha esdevingut una de les més punyents en les nostres societats. Davant del fet del multiculturalisme, present ja a casa nostra, es poden adoptar diverses actituds. La que sembla més coherent amb els valors que defensem és l’interculturalisme. Aquesta posició parteix del respecte a les altres cultures, però propugna la trobada entre les diferents cultures en peu d’igualtat. Podríem dir que l’interculturalisme es proposa els objectius següents :
- Reconèixer la naturalesa pluralista de la nostra societat i del nostre món.
- Comprendre la complexitat de la relació entre les diverses cultures, tat en l’àmbit personal com en el comunitari.
- Promoure el diàleg entre cultures.
- Col·laborar en la recerca de respostes als problemes globals. L'ètica universal en construcció.
En definitiva, l’interculturalisme proposa aprendre a conviure en un món pluralista i entén que la diversitat és una font de riquesa i que la diferència és un principi de complementarietat. Així doncs, si el multiculturalisme és un fet, l’interculturalisme és l’actitud que hauríem d’adoptar davant d’aquest fet. Una actitud que supera l’assimilació i s’oposa a la separació i la marginació. Una actitud, en fi, que aposta per la integració.
La integració consisteix a mantenir la identitat de cada cultura i a valorar positivament les relacions entre elles, tant des de l’immigrant com des de la societat que l’acull. La integració afavoreix la interculturalitat si s’entén com a “integrar-se els uns amb els altres” i no pas com simplement “integrar-se en” un espai predeterminat. A Catalunya en sabem molt, d’això. La nostra cultura i allò que som s’ha anat teixint en el gresol de múltiples i diferents influències. Què és Barberà? Això!!!
El diàleg entre cultures és una exigència del nostre temps. Ens hi juguem el futur del nostre model social. Aquest diàleg és possible? Rotundament hem de dir que sí. Hi ha uns valors que són compartits per les diverses cultures, que poden ser anomenats « valors universals », que configuren un mínim indispensable per dur a terme un diàleg fecund. Es poden concretar en els següents :
. El respecte als drets humans.
. L’apreciació de principis com la llibertat individual, la igualtat i la solidaritat.
. L’actitud dialogant, possible per la tolerància activa.
Aquests mínims ètics configuren l’àmbit social on, necessàriament, ens hem de trobar persones i grups que ens identifiquem amb cultures diverses. La funció integradora de la República. El model francès. Tanmateix, cal anar una mica més enllà d'aquets model i reconéixer que cal trobar un equilibri entre la promoció dels valors republicans com a espai de trobada i el respecte/reconeixement/promoció de les identitats.
Hi tornarem, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada