De sobte, tots els diaris del dia que hi ha a la tauleta del menjador són antics. Els canvis al govern de Madrid fan que ja no tinguem ànims per a llegir-los. Mana la immediatesa. No sé si és massa útil especular sobre els perquès dels canvis -del canvi, de fet. El protagonista, Bono. Però el que compta són els fets.
La reacció del Sr. Rajoy -em sembla que també hi ha declaracions d'en Pujalte- és de traca. Dir que no li tenen confiança a en Pérez Rubalcaba és tot un avís: l'excusa per a trencar, quan els interessi, el fràgil consens que havia promès el propi Rajoy per al procès de pau. Han trobat el forat per a escapolir-se -i mantenir la seva política de terra cremada- del carreró sense sortida a què estaven abocats en aquest tema. La dreta, les dretes. Almenys, no l'han qualificat de coglione. Però tot arribarà. Si el president és un bobo solemne...
Per cert: molta sort, ministre. La necessitaràs, i la necessitarem tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada