La remor dels fets d'octubre (i de setembre)... i tanmateix, la remor persisteix.
Es tracta, ni més ni menys, que de... la
defensa del estado de derecho –sin legalidad no hay democracia-. Sense matisos i sense raons. Sense
sentit, si t’ho pares a pensar una mica.
Els protagonistes (els que ells decideixen que ho són) dels fets han de comparèixer
davant això que anomenen Justicia, per donar compte del que han fet. O del
que pensen; o de les seves intencions pretèrites, presents i futures. O de ves
a saber què. "
Les
referències mediàtiques que ens arriben de les declaracions davant els
funcionaris de la Justicia ens fan caure no en un mar de dubtes, sinó en un
oceà d'estupefacció. Indignació... impotència?
Uns han dit que acaten i acataran l’ordenament jurídic
vigent (espanyol); i continuen a la presó. D’altres diuen que tot allò anava de debò i que
es pretenia trencar no-simbòlicament amb l’statu quo; i no estan a la presó.
Arbitrarietat? Diran que no. Els profans no en
sabem, ho confonem tot... i pensem que el normal funcionament de les
Instituciones del Estado de Derecho en realitat amaga una operació política de
magnituds considerables.
Doncs no cal saber gaire, per constatar que
hi ha persones que estan tancades a la presó de manera ignominiosa, vergonyant,
escandalosament bruta. Defensar allò que és obvi: en aquest punt estem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada