vida subordinada

Acomplint -tot i que de manera infidel, dispersa, caòtica- amb el propòsit de tornar a Marx, em trobo "mastegant" (rumiant) la capacitat explicativa d'un concepte aparentment estrany: subsumpció. El diccionari el defineix amb facilitat, tanmateix: acció i efecte de subsumir. I subsumir vol dir "considerar un individu com a comprès en una espècie o una espècie com a compresa en un gènere, o bé considerar un fet com l'aplicació d'una llei". Un singular que està inclòs en un universal -sense perdre de vista que això de l'universal només és una paraula. O també ens hi podem apropar amb la noció d'inclusió que sortia en aquella teoria de conjunts macarrònica de les mates de la "EGB".  Marx parla de subsumption en dos sentits: en aquest d'inclusió (un sentit lògic, doncs) i en el de subordinació -un sentit material, potser, que li dóna el caràcter potent que adquireix en el marc de la seva proposta d'entendre el que som. Així, el treball es subsumeix en el capital. Els procediments, la maquinària, tota la tecnologia, els sabers... emprats en els processos productius, configuren un sistema autorreferent al que es subordina el treballador. L'objectiu d'un tal sistema és, òbviament, la seva pròpia reproducció com a tal. Subsumits en el treball, doncs; això prové del marxisme elemental, però no està de més recordar-ho. No hi ha feina productiva (és a dir, amb salari) que escapi al procés d'increment descarat del capital; i sense salari no hi ha vida. Així, Marx apunta també que la subsumpció acaba exigint, més enllà de la subordinació del treball al capital, la de les feines i activitats efectuades en la totalitat dels espais (i els temps) socials: escola, família... pot ser paradigmàtica l'anàlisi del que passa a l'espai privat de la llar (on les dones tradicionalment garantien la reproducció del capital en tant que asseguraven el manteniment de la força de treball).  Igualment, implica la subordinació i inclusió als cicles del capital de la tecnologia, la cultura, la subjectivitat, la política i les relacions socials en el seu conjunt. Subsumpció de la vida en el capital, doncs. I això sí que és fotut; res se n'escapa, de la dinàmica de creixement continu del capital. El triomf del capitalisme. Segle i pico després de Marx, sembla que això està passant, ho estem veient. Amanit amb una bona dosi d'irracionalitat (por, populismes, etc.).