Per celebrar el recent premi atorgat a la Wikipèdia, acudim a ella per a fer-nos amb una definició de "populisme":
El populisme ve del concepte llatí de populus que significa "poble" i que en l'actualitat és un terme polític utilitzat per designar diferents corrents heterogènies però que es destaquen per la seva aversió discursiva o real a les elits econòmiques i intel·lectuals, el seu rebuig dels partits tradicionals (institucionals i ideològics), la seva denúncia de la corrupció política per part de les classes privilegiades i la seva constant apel·lació al "poble" com a font del poder.
Bé, fins aquí la definició wikipèdica. Suficient? és clar que no. Però pensem en què cada cop més persones veuen -veiem?- el món a través de filtres d'aquests tipus: accès instantani des de l'smartphone que porto a la butxaca. Reducció de la complexitat. L'apel·lació al "poble" vertebra el discurs, que des d'aquest vector també es simplifica. "La gente", el nou subjecte.
En certa manera, el que fan alguns dels actors en l'escenari actual -que és, segons els entenimentats, un momentum populista. El populisme crea un clima públic frenètic, d'imminent "batalla final". Des de la pràctica discursiva -animada per crits i "mogudes" de tot tipus-, dissenya l'excepcionalitat. Tot i assenyalar molt bé on són els mals del nostre temps, no va gaire més enllà. Presenta com si tinguessin resposta instantània problemes o aspiracions que cap acció de govern té la facultat de resoldre de manera repentina.
No perquè la dreta es llanci salvatgement contra els que accedeixen a alguns llocs de representació política (el poder és una altra cosa, eh?), com està passant a Madrid. Sinó perquè les qüestions a abordar són molt complexes, impossibles de resoldre o dissoldre de cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada