"Ja no pregunto on es troba. Va ser en el món; pot retornar al món; tot just s'hi amaga. Ja no pregunto quina cosa era, perquè ho vaig veure i ho vaig conèixer.
Vosaltres que busqueu el més alt i el millor en la profunditat del saber, en l'avalot dels negocis, en la foscor del passat, al laberint de l'esdevenidor, en les tombes o més enllà dels estels, vosaltres, sabeu com s'anomena? Sabeu el nom d'allò que és alhora un i tot?
S'anomena bellesa.
Sabíeu el que volíeu? Ni jo mateix no ho sé, i això que ho pressento; pressento la nova divinitat d'un regne nou i hi corro darrere tot adelerat i agafo els altres i me'ls emporto, com el riu arrossega els rius a l'oceà".
F. Hölderlin, Hiperió.
"... la bellesa no ofereix cap resultat concret ni a la raó ni a la voluntat; no satisfà cap finalitat particular, ni intel·lectual ni moral; no descobreix cap veritat ni ens ajuda a acomplir cap deure; en una paraula: és tan incapaç de forjar el caràcter com d'il⋅luminar l'intel⋅lecte.
La cultura estètica, doncs, deixa en la més gran indeterminació el valor personal o la dignitat dels homes, en la mesura que aquesta cultura només pot dependre d'ells mateixos.
L'única cosa que aconsegueix la cultura estètica és que gràcies a ella i per naturalesa, l'home pugui fer d'ell mateix el que vulgui i que torni a posseir plenament la llibertat d'ésser allò que deu ésser".
F. Schiller, Cartes sobre l'educació estètica de l'home, carta vint-i-unena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada