Una certa manera de fer oposició, de ser oposició. Coneguda, si, i tant! Però no per això ens deixa de sorprendre. Quan tot s'hi val, s'hi val tot: la lluita contra el terrorisme, els sentiments nacionals, la convivència... l'educació. És utilitzat com a arma partidista (per a partir!) allò més important en qualsevol societat: sentir-nos mínimament segurs perquè hi ha qui, amb responsabilitat i solvència, lluita aferrissadament contra els dolents; sentir-nos amb comoditat membres d'un col·lectiu que ens iguala a tots en drets, deures i oportunitats; sentir-nos acceptats (i acceptar tothom) en les nostres identitats; i educar els infants i joves per a què creixin en l'assumpció dels valors que sustenten tot plegat i l'assimilació de les destreses i coneixements que els donaran el màxim d'oportunitats per a poder construir el seu propi projecte vital. Ara, hem assistit de nou a aquest macabre joc (del que hi ha versions de tota mena, a escales diverses) en el camp educatiu. No en teníen prou amb els espectacles grollers que ens ofereixen de tant en tant alguns "governs", com l'ús de l'anglès per a impartir una assignatura, o les declaracions que lliguen els problemes oculars amb l'ús d'uns determinats ordinadors. Ara, ataquen directament la possibilitat d'arribar al necessari pacte estatal, amb unes manifestacions totalment fóra de lloc i de temps. Confiem, tanmateix, en què la saviesa del ministre permeti no caure en el parany -l'educació és massa important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada