L'ocasió dels cinquanta anys del crit vital de Raimon - Al vent! - ens permet revisitar per enèsima vegada la seva obra... A més de recordar-nos l'inexorable pas del temps, i què vells que ens fem i què curt és tot plegat i què tòpic és qualsevol comentari sobre els anys que passen i passen.
Hi ha una cançó que directament es deia Contra la por.
Anem dient les coses pel seu nom!
Si no trenquem el silenci
morirem en el silenci.
Contra la por és la vida,
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por.
De vegades l'ordre no és més que por. Al terrorisme, a la crisi, al virus... Tan intangibles, i tan efectius.
I avui és el dia d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada