clàssics, cultura i tradició

Nuccio Ordine ens ha regalat, de nou, una obra per reivindicar el valor d’allò que podem anomenar ‘cultura humanística’. Ara, amb una macedònia de ressenyes engrescadores per a accedir a un conjunt de llibres considerats ‘clàssics’.

Certament, els autors des-de-sempre-anomenats ‘clàssics’ no deixen de ser imprescindibles. Els pensadors antics configuren un patrimoni cultural valuosíssim - i 'sempre seran nostres'. Configuren un imprescindible background –jejejeje- per a pensar, fer, sentir... viure! Ens pertanyen, perquè formem part de la tradició –la cultura!- per ells inaugurada.  

Els catalans ja ho sabíem, això. Ho deia el poeta Foix: “sigueu moderns, llegiu els clàssics”. Doncs serem moderns! Llegir-los per il·luminar el nostre (trist, dissortat, derrotat) present i obrir escletxes per a què sigui possible una vida més viscuda. Per superar la vida mutilada, fragmentada i explotada a què ens aboca el nostre temps.

Com un arbre: s’enlaira ben amunt... si té unes arrels profundes. Pensar-Viure! Paraules que són fets; fets que expressen paraules. Conreant allò que realment val -i per això no té preu. El pare fundador de l'artefacte que anomenem "filosofia" va assenyalar el camí. Sòcrates viu de tal manera que existència i pensament són inseparables; el que és quotidià i allò que és essencial estan indissolublement entrelligats. Ens costi el que ens costi.

Onfray ho té escrit de manera directa: "El verbo apunta a la carne, la palabra tiende a la obra activa, el pensamiento contribuye a la actitud; paralelamente, la carne apunta al verbo, la obra activa tiende a la palabra, la actitud contribuye al pensamiento. Nada esencial se efectúa fuera de este perpetuo movimiento de ida y vuelta entre vivir y filosofar".