deures

Hi ha vegades en què cal fer coses tot i que no agradin... La frase és utilitzada en un capítol de la 2a temporada de Borgen per justificar la necessitat d’algunes actuacions, tant en la vida privada com en la pública.

Mira que fa temps, que això està ben clar. Hi ha coses que cal fer, independentment de les ganes que en tinguem, de les apetències o gustos, de si ens grada o no. Cal fer-ho: per convicció, perquè és un deure (moral, és clar que sí). A continuació, mil derivades i mil matisos. Però el principi és evident.

I vista en aquest present que ens aclapara, la idea sobta. Esclata com una idea revolucionària. Interessants, aquests temps, en què fer propostes de sentit comú esdevé una proclama rupturista –algú ho ha dit, això. També algú va dir que quan cal lluitar per allò que és obvi... és la revolució.

Pensem les revolucions possibles i fem-les. Perquè podem; perquè cal.

Per cert: Borgen no és la irrepetible The West Wing, ni la shakesperiana The House of Cards (en les dues versions)... però déu n’hi do aquesta sèrie. Bonsíssima.