L’article d’avui d’en Puigverd ens ha tornat a
posar al davant del mite (necessari!) de la tercera via. De fons, la remor de
la "tercera Espanya" que tant bé era reivindicada a La noche de los tiempos i
també, ara fa poc, al darrer llibre d’A. Trapiello: Ayer no más. Com que la novel·la és el
camí menys inexacte per descobrir el perquè de tot plegat…
I també allò que som. Per cert, que la novela
iba en serio lo he comprendido demasiado tarde. La brillant proposta de viatge i
aventura que ens fa Trapiello també parla, molt i molt bé, de la memòria. Que
justifica la responsabilitat en el present, i que pot acabar essent una feixuga càrrega que ens impedeix caminar. La memòria que lliga i relliga
el que som. Que ens constitueix. Per això som tan complicats, perquè on n'oublie rien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada