1/12/10

can vuitanta

El cop ha estat brutal, no per esperat menys dolorós. Estava anunciat a totes les enquestes, que s'equivoquen poc -ai, la ciència social. Ara toca aplicar la màxima jesuítica -en tiempos de disturbio no hacer mudanza- o no, no ho sé. El que sí que està clar és que toca prudència, seny i molta intel·ligència per a gestionar la situació en què ens trobem. Confiem en que serem capaços d'estar a l'alçada de les circumstàncies.


Tornem a can vuitanta, si. Als anys vuitanta. A les xarxes clientelars, a l'ambigüitat permanent, a l'anar remenant les emocions patriòtiques -ara encara no però no ens posem límits, anem anant, etc. Sant tornem-hi, doncs. Si és cert allò de què a la història quan es repeteix un drama ho fa en forma de comèdia... tenim Polònia per a estona !


S'ha acabat el parèntesi, l'anomalia (selvatge). Les coses tornen al seu lloc natural. A la inèrcia de l'oasi, a la quietud, a la boira espesa. En set anys s'han sacsejat les estructures del país. Feina feta, doncs. I qui l'ha feta, cremat i ben cremat. Ara, a tornar a la normalitat -uns altres 23 anys?




Tornem al forat negre on mai hi passa res -l'ingràvid retorn. Afavorint a uns pocs posant com a justificació les sagrades paraules de l'economia productiva i la construcció nacional -ja tenim el primer exemple: suprimir l'impost que grava les succesions dels rics. Tornem a l'aire d'abans, al de sempre... les declaracions primerenques del president electe a la tele han estat pur fum. Tot són inconcrecions, fugides d'estudi (la responsabilitat de tots els mals a partir d'ara és de Madrit) i paraules paraules paraules paraules paraules.


Paradigmàtica d'aquesta actitud és la proposta estrella de la campanya. Un eufemístic pacte fiscal semblant al concert econòmic. El proposen per a la primavera del 2012... segons com vagin els resultats de les eleccions. És a dir: en el cas que CiU sigui decisiva per a formar govern (un atre tret característic d'aquesta manera de fer i de ser que alguns anomenen del peix al cove), es plantejarà aquest fantasmagòric "pacte" al partit estatal que hagi guanyat -guanyat, sí, però no gaire... per a poder-lo condicionar.


No ha existit l'acord de finançament just i correcte a què s'ha arribat no fa gaire. Tant se val -aquest despreci absolut també l'aplicaran a l'Estatut?. Fins al 2010, farem estudis per a donar contingut al "pacte". Ja hi som: posarem aquesta enetel·lèquia a l'aparador, el "pacte" serà el gran totem amb què intentaran eclipsar tot el demés. I si amb el "pacte" no n'hi ha prou, s'utilitzarà el victimisme en una altra coordenada. Tard o d'hora, sortirà el judici del cas Millet. Com que toca d'alguna manera a la perifèria del partit, serà suficient per a fer la comèdia de la persecució i l'atac al partit i al país. La tele pública, la nostra -que no ha deixat de ser la seva- ja en tindrà cura.


Almenys, aquesta tele no li farà al nou president allò que li van fer al president Montilla: un cop acabat un discurs institucional, i sense solució de continuïtat, va aparèixer en pantalla el còmic que l'imita i en fa paròdia en el Polònia. Ja no hi haurà la burla, el despreci, l'absoluta manca de respecte... ara les coses tornen a ser al seu lloc, ara ja tornem a governar nosaltres.