Deia Kant: Qualsevol que sigui el concepte que hom pot tenir, des d'un punt de vista metafísic, sobre la llibertat de la voluntat, sens dubte les seves aparences, que són les accions humanes, com qualsevol altre esdeveniment natural, estan determinades per lleis universals (...) Atès que el lliure albir de l'home té una influència òbvia en els matrimonis, naixements i morts, semblen no estar subjectes a cap norma per la qual podria ser comptat per avançat el seu nombre. No obstant això, les estadístques anuals en els principals països demostren que es produeixen d'acord amb lleis tan estables com les del clima inestable(...) Poc imaginen els homes que, a l'hora de perseguir cadascú la seva pròpia intenció segons el propi parer i sovint en contra del dels demés, segueixen sense advertir-ho -com un fil conductor- la intenció de la Natura, que els hi és desconeguda.
Doncs sí: quan toca votar, decidim amb absoluta i irreductible decisió individualíssima. El fet es produeix en el reducte íntim de la pròpia consciència: dobleguem una papereta, la introduim en un sobre, el tanquem i el dipositem a una urna. I si no votem també: ho decidim sense aparents determinacions.
Les enquestes, tanmateix, prediuen amb un cert encert (hi ha excepcions, és clar) aquest producte de la més estricta llibertat individual. Las ciencias avanzan que es una barbaridad, i hi ha tot un exèrcit d'especialistes que expliquen els motius i les raons d'aquestes paradoxes.
I si el nostre pare Kant, el 28 de novembre -per una vegada i sense que serveixi de precedent- no tinguès raó?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada