Una mostra més de la manera de fer d'aquesta gent. Com aquell substantiu, hijoputa, utilitzat per la lideresa per a esmentar a un ésser humà del seu propi partit. O com la xuleria barata dels dels vestits regalats i tants d'altres -en línia zaplanesca. La lleugeresa absoluta, la buidor, de la titella que posa la cara queda així compensada per tota una manera de veure el món i la vida -per una manera de ser. Caldrà espavilar-se i encertar-la, aixecar l'ànim. I, sobretot, recuperar la capacitat d'incidir en la realitat d'una manera efectiva. L'alternativa és la barbàrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada