Es veu que el senyor Aznar acaba de publicar un llibre, segons podem veure al diari d'avui. Un parell de referències ens ajuden a situar-nos en alguns dels extrems cap on la dreta espanyola vol portar el debat públic -el discurs polític, doncs.
Un és el del patrioterisme xusquero: "La nación no es un concepto discutido y discutible. Es una realidad política, social, histórica y sentimental". El problema és que no se li pot oposar, a això, la mateixa afirmació proferida en català. El problema és que estem al segle XXI, i aquest tipus de llenguatge (la patria, coño!) que mobilitza passions fa extremadament difícil el debat públic. Nega, d'arrel, la possibilitat d'entendre'ns en allò que forma part de l'interès real de la gent. A part de patrimonialitzar sentiments de manera partidista i excloent.
Un altre aspecte, potser més de fons i al qual segurament hi pertany com a emanació el patrioterisme, és la creuada anti-il·lustrada. Sembla mentida, però sembla tota una estratègia on col·laboren les dretes (polítiques, econòmiques, mediàtiques, religioses...) de tot el món mundial. Llegim al diari que en el llibre s'afirma: "La verdad, más allá de la ciencia. Enemiga de la libertad es la creencia de que sólo lo demostrado por la ciencia es verdadero. Como decía Juan Pablo II, la libertad y la verdad están más allá de la verdad técnica. El ser humano es más que eso. Fue otro de los grandes errores del siglo XX: confundir el progreso técnico con la libertad". La brometa estúpida sobre el canvi climàtic neix d'aquesta actitud, per exemple. Ai, el fonamentalisme... Semblava que era el consol de les masses empobrides del tercer món; i també és el refugi de les masses illetrades (aquí hay tomate!) del món benestant. Es tracta, de nou, d'unes classes mitjanes que, havent covat la por (fomentada) a perdre-ho tot, acaben donant majories electorals a un partit feixista?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada