anar-hi anant

Petit pais, pàtria dissortada. La cosa ve de lluny, del fons del temps històric de les Espanyes. Més recentment, hi va haver moments-punt-d’inflexió els anys 31 i 75/80 del segle XX. Potser també l’any 3 del segle XXI, amb la proposta maragalliana. I la van tombar... i el 10 de juliol de 2010 va esclatar quelcom que s’estava covant de feia temps... El català emprenyat va decidir ser, també, el català revoltat. «Som una nació. Nosaltres decidim».

I vam anar decidint... I a cada pas, alguns pensaven que ja n'hi havia prou... que "fins aquí hem arribat, demostrant el que calia... i ara a treballar!". I d'altres creien que s'ha de continuar empenyent. Set vegades, set. Per ara...

11 setembre 2012, després de la gran manifestació. I els 11S dels dos anys següents.

27 de setembre de 2015, eleccions “plebiscitàries”.

6 i 7 de setembre de 2017, aprovació al Parlament de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica i fundacional de la República

1 d’octubre de 2017, referèndum que déu n’hi do

3 d’octubre de 2017, vaga i/o aturada; protesta generalitzada contra la repressió violenta.

--

26 i 27 d’octubre de 2017, no convocatòria d’eleccions i dui o no dui

21 de desembre de 2017, eleccions convocades pel govern espanyol

Churchill

Ha volgut la casualitat que dues pelis sobre el mateix personatge històric coincideixin pràcticament al mercat...

Casualitat?

Ni idea de quina és millor (què vol dir "millor"?, per cert); n'hi ha una que és més anomenada, pel que sembla, i participa en el circ dels "òscars" --> per tant, l'altre deu ser millor.

Una retrata el moment en què el personatge assumeix la seva funció de lideratge, mantenint la posició d'enfrontar-se costi el que costi a l'amenaça alemanya -discursos èpics i reiteradament recordats.

L'altra es centra en els prolegòmens del desembarcament de Normandia -dubtes i prudència. Principis i finals de la WWII.

Recuperar aquest personatge... pel Brexit? per Trump? 

Disfrutem o no amb una obra d'art -una peli, per exemple. Ens fa sentir quelcom, ens fa veure una dimensió de les coses en què no havíem parat atenció; ens fa plorar o ens fa riure; ens emprenya o ens posa de bon humor. O ens deixa indiferents. Ens "toca", i per això és art -quan ho és, que no passa sempre.

Tanmateix, les produccions culturals, en general, també expressen un determinat sentir de l'època en què neixen. Més enllà o més ençà dels valors "artístics", l'art també es presenta com un mirall de tota una època... i/o com a retòrica legitimadora d'uns determinats interessos. 

Winston Churchill... què vol dir, ara, la seva posada en escena?

impotència

2018. Any nou... nou? El preu que es paga per viure puja i puja; i el preu que ens paguen per viure es queda igual. Impotència d'allò que anomenem "la política". Si no serveix per a evitar això, per a què collons serveix? 

Impotència i ràbia, també, viscudes. El bucle de la frustració, del malestar. Sortir-ne: l'imperatiu moral per a l'any que comença; per a què sigui nou.