troballa impressionant

Un nuevo cuadro de Van Gogh, que no constaba hasta ahora en los catálogos habituales del artista holandés, ha sido encontrado en un museo regional del centro del país. La obra, un óleo del más puro estilo impresionista, retrata el molino Le Blute-Fin, de París. Ejecutado hacia 1886, cuando el pintor residía en la capital francesa, formaba parte de la colección particular de Dirk Hannema, antiguo director del museo Boyman van Beunigen, de Rotterdam.

el grup

Aquí va una foto del Barça campió en el nostre esport, però...
La força del grup és la clau de la victòria. Posar els molts talents individuals al servei de la causa comuna.

l'estil

Una mostra més de la manera de fer d'aquesta gent. Com aquell substantiu, hijoputa, utilitzat per la lideresa per a esmentar a un ésser humà del seu propi partit. O com la xuleria barata dels dels vestits regalats i tants d'altres -en línia zaplanesca. La lleugeresa absoluta, la buidor, de la titella que posa la cara queda així compensada per tota una manera de veure el món i la vida -per una manera de ser. Caldrà espavilar-se i encertar-la, aixecar l'ànim. I, sobretot, recuperar la capacitat d'incidir en la realitat d'una manera efectiva. L'alternativa és la barbàrie.

ciutadania

Quod omnes tangit ab omnibus tractari et approbari debet. Crear marcs institucionals (condicions de possibilitat) per a què creixi una identitat col·lectiva oberta, fonamentada en la participació i en la responsabilitat de totes les persones. Ciutadania !!!

no caurem

Mirar molt més enllà, d'aquesta boira espesa. Aprendre a lluitar sense tenir (gairebé) cap eina. Ep! Tenim les mans, el cor; el projecte, els principis; les idees, l'empenta.

local

En primera línia... i aguantant la posició !!! L'administració més propera és el govern (perquè s'organitza a partir d'eleccions periòdiques, perquè és font d'acció política, etc.) local. Tòpic típic, si... però no deixem de veure ocasions en què es fa força difícil, exercir aquesta funció de govern. Hem vist, recentment, com és des d'aquesta pirmera línia que s'han de donar respostes als reptes que van sorgint. Tot i que no sempre l'encertem, evidentment, perquè no hi ha res previst, perquè l'àmbit local també és el de la innovació necessària i constant. I el dels primers auxilis, el que para el primer cop, el que sempre hi és... Les incumbències són infinites, les competències (i els recursos) alarmantment limitats.

Ho llegíem el dissabte al diari Público: es de destacar que una parte importante del gasto social que los gobiernos locales realizan corresponde a servicios que no están obligados a proveerlos por ley, sino que los prestan para dar respuesta a las necesidades que van emergiendo. Por tanto, los gobiernos locales destacan por la importancia que tienen para los ciudadanos en la satisfacción de su demanda de servicios públicos. En definitiva, junto a la tan demandada y necesaria reforma de la financiación local, es necesario también revisar su nivel competencial. Primero, para equiparar a nuestros gobiernos locales en materia de competencias a los países de nuestro entorno y, segundo, para equiparar su marco de financiación a la cuantía y naturaleza de las servicios que prestan.