Política mínima, de supervivència. Navegant entre els esculls que posen uns (enganys) i d'altres (menyspreus). L’eix organitzador de qualsevol proposta política que es
vulgui a l’alçada d’aquest temps potser hauria de referir-se a quelcom proper i immediat; si és que no ens fa vergonya recuperar els mots...
El dret a la vida –digna!-, al cos, a la salut
–integral!-, a la construcció/recerca de la felicitat, a la satisfacció
raonable de les necessitats.... “el
dret a trobar allò que hom és i tot allò que hom pot arribar a ser”, que deia
Foucault.
Això converteix en modestament intencionals les accions públiques que cerquen configurar racionalment aquest àmbit comú (plural, contradictori) que és l'espai públic -el lloc privilegiat on és necessària la Política.