La punyetera crisi trastoca la majoria dels valors, de
certeses i d’institucions sobre les quals les nostres societats s’havien
construït.
Aquesta crisi afecta a la naturalesa de les relacions socials, al lloc que ocupa el treball
professional en la vida de cadascú, als fonaments de l’economia, a la funció del
capital... Estem enmig d'una gran transformació/mutació.
Qui ha pres la mesura de les amenaces i
promeses inherents als trastorns que s’estan produint? Qui ha definit una
política a llarg termini? Una visió a llarg termini? Perquè les perspectives a
llarg termini són substancialment diferents de les urgències i els afanys del
present immediat. Aquesta característica ho és de tots els períodes de transició i
ruptura.
La manca d’una visió a llarg termini té
tanmateix unes conseqüències més nefastes per a l’esquerra que per a la dreta.
Doncs permet que la por prevalgui sobre l’esperança. L’esquerra no pot viure si
no és portadora de futur. Si no tenim orientacions i una visió forta sobre el sentit dels trastorns del present,
sobre el tipus de societat que neix d’ells, deixarem el camp lliure a tots els
conservadors que repeteixen com un mantra : “aferrem-nos a allò que hi ha, a
allò que és” -esto es lo que hay. Si no aconseguim vèncer la por al futur mitjançant una visió de
les tasques que ens imposa i les possibilitats que ens ofereix, abandonarem a
la dreta el monopoli de la utopia. Ho han après, es tracta però d’una utopia
negativa, que és la que proposa quan pretén que l’ordre existent s’ha de
conservar i preservar.
Vèncer la por, sí, i també concretar alguna alternativa. Inèdits viables ens calen. La magnitud de les frustracions sempre està condicionada per la grandària de les expectatives generades. Atenció, per tant, a les promeses de canvi: que no siguin un parany verbal. Populisme, se'n diu.
Materialitzar la voluntat de viure d'una altra manera, i no només parlar-ne. Des de les Institucions, també -perquè són garantia d'Igualtat per a tothom. Perquè, potser, d'aquesta crisi no en sortirem (ni per la dreta ni per l'esquerra). Potser tot allò que el capital ha aconseguit amb l'excusa de la crisi ja forma part estructural de la nostra vida en comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada