the countdown

La ciutat ha estat un dels grans invents culturals. Va suposar l'aparició d'un nou tipus d'intel·ligència compartida. Per a valorar la seva importància només cal recordar les paraules que deriven de ciutat, urbs, civis o polis -el seu camp semàntic. Del llatí urbs prové urbanitat, que es refereix a les normes que cal respectar per a viure a la ciutat, lluny de la barbàrie. Civilització vé de civis. I del grec polis deriva política, que és l'ocupació més noble, doncs cerca la manera intel·ligent i justa de regular la convivència.

Una ciutat ha d'ajudar a satisfer tres necessitats: benestar, vinculació social i progrés. És a dir, ha d'afavorir el benestar, amb bons serveis públics -neteja, transports, cultura, esports, etc. Ha de fomentar la bona convivència veïnal, evitant les conductes bàrbares, és a dir, les no regides amb urbanitat, i promoure les virtuts cíviques. I ha d'augmentar les possibilitats de progressar, de crear, de realitzar els plans de vida propis de tots els ciutadans.

La ciutat és la unitat bàsica d'integració social. Quan s'aconsegueix mobilitzar a una majoria del veïnat cap un objectiu comú, laa seva capacitat resulta imparable, gegantina. Per això cal proposar als veïns -als ciutadans!!!- metes nobles i alegres, que siguin capaces de despertar la seva energia. Som-hi, doncs.