Viure junts: heus aquí la condició de la nostra existència. Conviure tot
fent possible que cadascú, lliurement, pugui desenvolupar el seu propi projecte
vital. En aquest horitzó, la cultura és imprescindible. Sense una cultura
cívica arrelada en els cors i les ments de tothom és impossible construir la
convivència que ens fa lliures.
La llibertat com a valor suprem és el que dóna la veritable
dimensió de la dignitat que mereixem totes les persones. Una llibertat,
tanmateix, que ha de ser efectiva i concreta. Que, per tant, exigeix per a la
seva realització una estructura social en què la igualtat d’oportunitats
faci possible que tothom pugui desenvolupar el seu propi projecte vital.
És
responsabilitat de cadascú desenvolupar la pròpia realització personal,
escollir autònomament els objectius de la vida i esforçar-se per assolir-los.
Però és cosa de tots -de la societat organitzada mitjançant normes justes-
garantir les condicions que facin possible aquesta recerca del camí propi.
Totes les persones, sense cap distinció, han de tenir les mateixes oportunitats
d’accedir a l’educació, a la salut, a les pensions, a la cura en cas de
dependència, etc.
No sé si ja se'ns ha passat l'època en què això tenia sentit...
