Els límits de dèficit públic en els països europeus podran saltar-se... per sufragar noves despeses en "defensa" i "seguretat". Les factures dels farmacèutics (la pasta que se'ls hi deu) són objecte de rebequeria entre mediocres "polítics".

Sense institucions no hi ha convivència en pau, ordre i progrés!

commoció

Superats per la realitat, oi? una realitat aclaparadora, que se'ns mostra a través de la tele... (realitat que adopta la forma de ficció per a afectar-nos anímicament amb eficàcia). Perquè estem commoguts, i molt: per la barbaritat de matar; per les reaccions heroiques d'algunes persones; per les reaccions emotives d'altres (la gent cantant La Marsellesa en el túnel de l'estadi, mentre sortien); pel dolor, la ràbia. Una commoció certa, honesta. Que remou el més profund, que ens fa sentir quelcom radical. 

Tanmateix sabem també que la "seguretat" (juntament amb el deute, potser) és i serà la gran coartada per a configurar formes de domini cada cop més feixugues. Ja fa anys que hom parlava de "teologia de la seguretat", així com també de les causes (causades per això tan bonic que diem "occident") que expliquen tanta reacció forassenyada, i en això estem. Justificant barbaritats, que també ho són. 

Som una contradicció sense interrupció; i cada cop es fa menys suportable, això. Commoguts, també i sobretot, perquè som impotents davant la realitat.

vida conscient

El penúltim llibre del Santi acaba dient... "No hay marcha atrás. Volveré a leer a Marx. La guerra continúa". Tot i el ruido de fondo, és una opció encisadora, un (nou)projecte que enamora. Potser tornar a és la manera de continuar caminant, de no deixar d'empentar cap endavant. D'eixamplar els límits d'allò que és possible, i obrir-ho a quelcom realment nou. Les llavors ja hi eren, i ens vam precipitar volent córrer massa. Tornar, tot i el soroll.

(re)començar pel principi, i (re)emprendre la reflexió sobre el què som -i d'on venim: 

"És a dir, no partirem d'allò que els homes diuen, imaginen, conceben, ni dels homes narrats, pensats, imaginats, concebuts, per tal d'arribar als homes de carn i pell; partirem dels homes reals i actius i en base a llur procés vital real demostrarem el desenvolupament dels reflexos ideològics i dels ressons d'aquest procés vital. També els espectres formats en el cervell dels homes són necessàriament sublimacions del llur procés vital, verificables empíricament i lligades a premisses materials. La moral, la religió, la metafísica i tota la resta d'ideologia i les formes de consciència corresponents no conserven ja cap espurna d'independència. No tenen cap història, no tenen cap desenvolupament, sinó que la producció material i l'intercanvi material dels homes alteren conjuntament amb la seva existència real també el seu pensament i els seus productes. No és la consciència qui determina la vida, sinó la vida qui determina la consciència". (a La ideologia alemanya)

Aquí hi ha tema d'estudi i aprofundiment, eh? quin és avui "el procés vital real"? com això és tan individual, es pot pensar? és a dir: es pot encabir-ho en conceptes? O una altra: què és avui la producció i l'intercanvi materials? perquè una cosa és segura: no és quelcom que es pugui encerclar en una sola categoria.

En tot cas, la vida; la vida! i no la xerrameca. Anar a les arrels per decidir cap on anem! i no deixar-nos enganyar amb les enganyifes.